El record ve i se`n va com el vent
Les onades van i vénen ; jo m’estic a la sorra. Des d’aquí puc veure el dic a la dreta i el club a l’esquerra , amb el seu petit restaurant amb terrassa que s’ajeu amablement sobre el mar. No em cal portar rellotge , si em giro puc veure el de l’església.
No sé si sortir ,fa poc vent, asseguda a la sorra calenta veig la línia que separa , o ajunta , el mar del cel , gairebé plana.
Al meu costat hi ha una parella que juga a pales , uns nens que es banyen a tocar de les boies i es capbussen buscant tresors prèviament amagats , veig la noia que gronxa un nadó amb la cara rodoneta , bufona , que regala una gran rialla a la mare cada cop que el seu petit peuet carnós toca l’aigua fent xip-xap. A la terrassa del restaurant hi ha cafès , entrepans i diaris.
Sembla que s’aixeca el vent i em refreda una mica una galta; l’altra encara és ben calenta pel sol. M’han dit que farà una mica de ventolina cap a les dotze. Em giro i el rellotge de l’església diu que falta un quart.
M’afanyo a anar al panyol , agafo la bossa , corro per la sorra fins arribar a la vora de l’aigua on m’ espera el meu amic , despullat , li falta la vela i l’orsa , les poso de pressa , amb l’ànsia de sortir a jugar. El vent bufa , m’enreda els cabells , els recullo amb una cua feta de qualsevol manera per no perdre ni un moment. Ja estem preparats , ell i jo , miro endavant i penso per on sortiré. Pujo a la planxa i avanço en direcció al restaurant , lentament. Quan sóc a tocar de les pedres viro en direcció Terramar. Avanço lentament. M’estic acostant als banyistes que , agosarats , han creuat les boies de protecció i els aviso: -vigileeeu!
Em fan que sí amb la mà , ja m’han vist. Un tros més enllà torno a virar. I un monitor de l’escola em demana pas perquè surtin dos nens amb un pico. M’aturo , m’aguanto i mantinc l’equilibri i el rumb com puc. Passen , ja gairebé sóc a l’espigó , preparo la vela , busco , poso el cos en posició , caço , de cop la vela s’infla pel vent , caço , m’allunyo , ràpid , plàcidament , el vent m’anima , començo a disfrutar…
Àgata Martínez Tomé
