GERARDO CNS

Quan penso en el club la primera persona que recordo molt especialment és el Gerardo.

Un Zamorano que desprès d’estar treballant en una casa fotogràfica de Barcelona no sé com va anar a parar al Naútic.

Un home fort i  robust i amb molt de caràcter però que quan el coneixies bé t’adones que darrera aquell gran bigoti militar hi havia una persona sensible i encantadora. Amic dels seus amics, sempre disposat a ajudar amb tot el que tingues referencia amb navegar i més.

Això si amb el seu temperament, amb les seves recomanacions de no sortir a navegar que quan me les saltava acabava mal parat però que no m’ho recriminava per què amb el cap baix ja veia que havia après la lliçó.

Atent amb els seus binocles sempre que hi havia algú a l’aigua. La seguretat dels navegants sempre estava per sobre de tot. I pobre del que el recriminés per cancel.lar una regata o no deixar sortir ningú al mar. Era una autoritat i es feia respectar.

Això sí ,un cop tancat el club de vela obria el club social que era la seva segona casa.Era el moment de relaxar-se, riure i gaudir de les anècdotes del dia. Unes de les frases més recurrents era la de “Levante palo palante”. I amb una bona copa de cervesa a la mà a més del famós chorizo Zamorano tallat amb navalla o un pop a la gallega que s’havia aferrat a un mort d’una balissa allargavem la tertúlia fins a altes hores.

Això ho vaig viure jo i els meus companys però tants d’altres abans i després de deixar- nos el Gerardo ho hem seguit fent. Va ser com si ell hagues sembrat la llavor i nosaltres seguissim els seus passos. Sempre li estaré agraït per aquests tan bons moments que vàrem  viure i viurem.

Ell em va ensenyar que darrera d’un halo solar  ve un canvi de temps i que quan volten els ratpenats pel club no trigarà a venir  la calor i que un cel blau “Cobalto” era preludi del mestral. I moltes situacions que en reviure-les torno a estar amb ell encara que sigui per uns instants.

Això es  el que em va unir amb ell igual que tants amics que he pogut conèixer gràcies a formar part d’aquest club. Amistats que a  mes de la vela també m’ha obert les portes per compartir altres hobbies i aficions. Amics que han sigut un referent i un exemple per aprendre cada cop més.

A d’altres més petits els he vist créixer junt amb el canvi constant de vaixells i disciplines.

El cas és que ara amb diferències d’edat generacionals anem plegats a navegar on hi hagi el millor vent. Ens uneix la nostra passió i tot el demes queda en segón plà. De totes maneres val a dir que aquests nens ara son nois que em passen la mà per la cara. I fan unes cabrioles que només he pogut sommiar. Però al veure com les fan i com disfruten m’agrada pensar que jo he posat el meu granet de sorra motivant-los a disfrutar del Mar igual que han fet tans companys i socis per mi.

El Gerardo també.

Tea Hill