UN GRANET DE SORRA
Hola,
Sóc un granet de sorra del Nàutic. Em dic Grani i segurament he estat a casa de molts de vosaltres sense que fòssiu conscients.
Sóc molt i molt petit, quasi microscòpic, però sempre estic acompanyat d’altres companys. Són tots molt divertits i m’expliquen les seves vivències i procedències. Que si vinc de les platges paradisíaques de Bali i he surfejat a espatlles de la llegenda del surf Kelly Slater. Que vaig estar a Gran Canaria on havia fet windsurf aferrat a la botavara de Björn Dunkenberg. Que vaig fer una sessió d’onades a Cap Verd a sobre de les línies del kite de Mitu Monteiro… També hi ha el que es creu per sobre de tots, que asegura que ha estat a Hawai i que agafat de les celles de Robby Naish ha fet infinitats de maniobres amb un munt de disciplines. Tant en surf, wind, kite, pàdel, i a sobre sense ni caure a l’aigua. Per molt inversemblant que sembli que hagin pogut arribar fins a la platja de la Fragata de Sitges jo us aseguro que és possible.
Jo mateix vaig estar confinat dins d’un petit escarpí un parell d’anys dins d’una bossa al fons d’un armari sense poder veure ni el sol. Fins que a la mare se li passar pel cap que li podria fer servei a lescola de vela. També m’han intentat pujar infinitat de cops al passadís del Nàutic enganxat a les cames d’un alumne de l’escola de vela, a les xancles d’una mare, a la tovallola d’un soci o entre els dits dels peus d’infinitats de guiris. Però sempre he tornat a la platja a cops d’escombra del director de l’escola de vela, a manguerasso del contramestre o simplement atrapat a la palangana dissuasora que prepara el mariner de torn. Fins i tot esclafat i rostit amb una burilla de cigarreta i quan estava a punt de recuperar-me vaig ser llepat per un infant, i esbaldit amb els dits del pare amb l’aigua de mar. Disfrutant sortint amb desenes de companys aferrats a l’armilla d’un patinaire que oblida posar-se-la i al primer cop de mar baixem fent rafting fins fer xocolatera i anar-me submergint entre sards, llobarros, fins ser dipositat sobre un cuc de sorra. I de sobte ser engolits tots dos per a una monstruosa orada. Una orada que fou pescada per un submarinista que al netejar-la em fa descendre pel llarg avenc de l’aigüera fins a anar a parar a la depuradora i de rebot al mar. Un cop de nou al mar deixant -me portar per corrents de Garbí i Llevant fins que les capritxoses onades em porten fins al rompent, i aquest em torna a depositar a la càlida sorra. O que me’n dieu de la ponentada que m’estampà al campanar i no em deixà anar fins que tocaren els quarts.
Recordo també que un cop vaig poder estar ben aferrat sobre un kite i des d’allà dalt poder gaudir de les vistes aèrees de les platges de Sitges i de la privilegiada entrada del Nàutic. També he passat llargues temporades a l’oficina sobre un teclat, però per sort meva, el dia que feia neteja el gerent vaig ser caçat i espolsat de nou a la platja.
Un dels moments més macos de l’any es quan els mariners et pujen a cops de pala a sobre dels patins per poder gaudir des d’una llotja immillorable del fantàstic Castell de Focs.
No estic gens content quan vas a parar a l’ull d’un infant sense voler en una guerra de sorra. Sort que finalment vaig poder sortir per un tobogan de dolces llàgrimes. O quan irrito l’entrecuix de més d’una i m’acaba acariciant amb una cremeta.
En tinc mil de vivències i segur que vosaltres en coneixeu moltes més…
Ara em toca despedir-me. M’han tancat dins d’un board bag i vés a saber on aniré a parar.
Per megafonia sento que m’embarquen cap a Brasil. No hi he estat mai però n’he sentit a parlar molt bé de les seves platges i dels seus forts vents.
Estic nerviós per que començo un viatge molt llarg. Però al mateix temps tinc la tranquil.litat i la confiança que algun dia tornaré a la platja que més m’estimo.
La del Nàutic.
Anton Rafecas
